Una de les mares assistents ens fa arribar una reflexió personal per compartir que reproduim tot seguit.
12-02-09
Carta als pares de l’escola.
Arrel de la invitació que es va fer des de l’escola als pares per assistir a un seminari d’escoles de nova creació i famílies, vaig reflexionar sobre el què m’agradaria que m’oferís l’escola per a l’educació de la meva filla.
Vaig fer un petit escrit, no per ser llegit en públic, si no per posar en paraules les idees que com a mare tenia en el meu cap. Vaig pensar com havia estat la meva escolaritat i com havia canviat la pedagogia fins ara. I ara me n’adono que aquell escrit estava redactat també com un desig: m’agradaria que…” però després d’haver assistit en aquest seminari m’han fet adonar que, allò que era un desig, és una realitat a l’escola.
L’escrit deia així:
L’escola Sabadell Centre s’està convertint en un element molt important per a la meva filla. Aquí, està coneixent a mestres excel·lents, fa amics a qui té molt present en el seu ambient familiar i, el més important, és que va contenta a l’escola.
Sense adonar-se, tot jugant, en els racons o “espais” com elles els anomenen, aprèn a sociabilitzar-se, a pensar, a buscar estratègies...a divertir-se.
I això hauria de prolongar-se durant la seva escolaritat. M’agradaria que els aprenentatges es convertissin, a l’etapa de primària, en aprenentatges igualment significatius i funcionals per als nens i nenes.
Què, com i quan ensenyar deu ser la pregunta més freqüent que ens fem.
Saber parlar, escriure, llegir, aprendre matemàtiques o informàtica... és important però com ho aprenen crec que encara ho és més.
Per això, més important que l’acumulació de sabers és la capacitat d’utilitzar els coneixements i de saber manejar-se amb els mitjans per poder “sobreviure” en la societat del futur.
L’educació a l’escola hauria de tenir present cada persona com a individu, tenint en compte les seves capacitats i necessitats i, per tant, hauria de donar resposta de forma personalitzada.
Ajudar a créixer als nens i nenes, a ser persones amb criteri, amb responsabilitats, amb autonomia i amb creativitat, crec que formaria part de la tasca dels mestres,...
“perquè l’ensenyament és un procés que dura tota la vida”
El futur que es presenta a l’escola segur que serà tan enriquidor pels nens i nenes com ho ha estat fins ara, i segur que la manera com treballaran serà tan adient com fins ara.
Gràcies a l’equip de mestres per portar a terme tan bona tasca i fer-ho amb tanta il·lusió.
Mireia Ibáñez. Dofins.
